Taula rodona: ‘La dona àrab en països d’origen i en la immigració’

Taula rodona: ‘La dona àrab en països d’origen i en la immigració’

El passat 28 de novembre va tenir lloc al Centre Cívic La Sedeta de Barcelona la taula rodona La dona àrab en països d’origen i en la immigració. L’activitat formava part de les Jornades del Món Àrab organitzades des de l’Associació Catalunya-Líban amb l’objectiu de fomentar, a través del coneixement mutu, la solidaritat i la cohesió social entre el món àrab i Catalunya.

Hi van participar Natalia Haddad, del Sindicat de Professors i Professores del Líban; Samia Ben Tekaya, de l’Associació de Tunisians a Catalunya; Fatima Ahmed, de l’Associació Intercultural Diàlegs de Dona; i Salwa El Gherbi, de l’Associació de Formació, Consultoria Aplicada i Recerca.

A continuació, resumim algunes de les idees destacades que van compartir les ponents:

Natalia Haddad (El Líban)

Activista en defensa dels drets de la dona libanesa i per la quota femenina al Parlament

En un país caracteritzat per la barreja cultural, Haddad va incidir en les diferències que hi ha dintre del col·lectiu de les dones libaneses, per exemple, en funció de l’àmbit regional o confessional al qual pertanyin (cal recordar que al Líban hi conviuen fins a 18 confessions diferents). No existeix, per tant, una realitat uniforme pel que fa a la situació de la “dona libanesa”.

Jornades Món ÀrabTot i els avenços assolits en els darrers anys, gràcies en bona part a la tasca desenvolupada per les més de 130 entitats feministes que hi treballen, els drets i el reconeixement de les dones es troben encara molt per sota dels mínims exigibles.

Des del punt de vista polític i legislatiu, la llei continua sent clarament favorable a l’home en temes com el matrimoni, el divorci, la tutela i custòdia dels fills o l’herència. Les dones també es troben desemparades en cas de crims d’honor, violacions, prostitució o matrimonis forçats (que representen un 13% del total de matrimonis i fins a un 24% en el cas de les refugiades sirianes).

Haddad també va parlar de la “sobre representació” dels homes en bona part de l’àmbit professional, tot i que en la majoria de casos les dones estan millor preparades, i de la necessitat de continuar lluitant per la quota política femenina, per tal de pal·liar la falta de representació parlamentària de les dones.

Samia Ben Tekaya (Tunísia)

Activista en temes d’interculturalitat i convivència

Tunísia disposa des de l’any 1956 d’un Codi d’Estatut Personal que agrupa i reconeix els drets de les dones. Entre d’altres, aquest document contemplava l’abolició de la poligàmia, posava fi al deure d’obediència de la dona cap a l’home o establia la necessitat del consentiment mutu per al matrimoni. El sufragi femení es va aprovar l’any 1957, abans que a països com Itàlia, Suïssa o Espanya.

Malgrat tractar-se d’un dels països del món àrab amb una legislació més favorable a la dona, el país presenta taxes significatives de violència de gènere. En l’àmbit econòmic, les dones continuen estant discriminades (els homes guanyen de mitjana un 25% més que elles).

Pel que fa a la representació política, hi ha un 34% de diputades al parlament i un 47% d’inscrites a llistes electorals.

Ben Tekaya senyalà, en aquest sentit, que la causa de la dona ha estat sovint utilitzada al seu país amb finalitats polítiques i electorals, com una manera de recaptar vots i projectar una imatge de modernitat cap a l’exterior.

Fatima Ahmed (Marroc)

Presidenta de l’Associació Intercultural Diàlegs de Dona

Va incidir en la pluralitat de les dones àrabs, en general, i de les dones marroquines, en particular. En aquest sentit, va explicar que el Marroc és un país de contrastos en el qual, tot i la discriminació que la dona segueix patint en diferents àmbits, s’estan produint alguns canvis positius, per exemple a nivell legislatiu.

Segons Ahmed, quan s’assoleix la igualtat entre homes i dones en l’espai privat, això s’acaba traslladant a la llarga a l’esfera pública. Així mateix, va voler ressaltar la importància de l’associacionisme de base, perquè és des d’aquí des d’on es poden impulsar els canvis reals, mai des de les elits.

Salwa El Gherbi (Marroc)

Tècnica d’immigració i gestió de la diversitat

En la línia del que comentava l’anterior ponent, va fer un recorregut pels diferents estereotips amb què ens trobem quan es parla de dona àrab i va animar a trencar i buscar alternatives a aquesta mirada basada en clixés i prejudicis.

En la seva presentació, també va recalcar l’enorme diversitat cultural que caracteritza la realitat de la dona al conjunt del món àrab.