Eleccions al Líban: les forces de l’esquerra i laiques entren amb força al nou parlament

Eleccions parlament Lìban

Eleccions al Líban: les forces de l’esquerra i laiques entren amb força al nou parlament

Els dies 6, 8 i 15 d’aquest mes, s’han celebrat eleccions per escollir un nou parlament al Líban. El 6 i 8 de maig van votar les persones libaneses a l’estranger (224.000 inscrites) i el 15 de maig, ho van fer les que viuen al país.

Aquestes han sigut les primeres eleccions després de la revolta del 17 d’octubre del 2019, que ha marcat clarament un abans i un després. Una revolta que va ser conseqüència directa de la crisi econòmica, social i financera que travessa el país; la fallida de les institucions de l’Estat; la corrupció d’una classe política i financera que porta governant el país durant els darrers 30 anys; la devaluació de la moneda; el corralito imposat pels bancs; el deteriorament de les condicions de vida de la població i una taxa de pobresa que ja ha superat el 80%. A tots aquests factors, cal sumar-hi la presència de més d’un milió i mig de persones refugiades sirianes.

El sistema electoral libanès és un sistema peculiar, de repartiment confessional i circumscripcions electorals fetes a la mesura dels partits i líders confessionals (15 circumscripcions). S’hi barregen el sistema proporcional, el repartiment confessional i el vot preferencial per a un candidat.

El Líban és encara dels pocs països del món on l’edat del dret al vot se situa a partir dels 21 anys. No existeix una quota per a dones. Tampoc hi ha un límit establert per a la despesa electoral, fet que obre la porta a la compra de vots.


La participació ha estat del 41,3%

Segons les dades definitives ofertes pel Ministeri de l’Interior, la participació ha estat del 41,3%, cinc punts per sota que a les eleccions del 2018. El gran percentatge d’abstenció pot tenir diverses causes:

  • La desconfiança en el sistema electoral i en l’Estat.
  • L’ambient creat mesos abans de les eleccions, a partir del dubte de si els comicis es durien a terme o no.
  • La retirada de la Corrent de Futur de Saad Al Hariri (es considera el grup més important entre els sunnites) de les eleccions

 

Un parlament fragmentat

Els resultats de les eleccions no donen la victòria a cap partit confessional, ja que el sistema de repartiment confessional entre 18 grups on cap és majoritari fa impossible que un partit confessional esdevingui majoritari al parlament. Les aliances pre i post electorals són les que determinaran la correlació de forces.

Composició del nou parlament:

  • Aliança de partits i independents d’esquerra, laics i progressistes: 17
  • Hezbollah (partit xiïta): 13
  • Amal (xiïta): 15
  • Candidats no xiïtes pro Hezbollah: 12
  • Corrent Nacional Lliure (del president Michel Aoun): 18
  • Forces Libaneses (extrema dreta cristiana): 19
  • Falange Libanesa: 4
  • Aliança Democràtica (Partit Socialista Progressista de Walid Jumblat) i altres: 9
  • Partits armenis (solen aliar-se amb Michel Aoun): 3
  • Partit Marada (cristians del nord del Líban, aliats amb Hezbollah): 2
  • Candidats del partit de Saad El Hariri (sunnites) que es van presentar com a independents: 6
  • Independents: 11

 

Si volem simplificar la correlació de forces, ho podem dividir en quatre grups principals:

  • Aliança Hezbollah-Amal-Aoun i altres: 61-62 diputats
  • Aliança Forces Libaneses, Jumblat, Falange, ex Futur (bloc pro saudita): 38 diputats
  • Aliança d’esquerres i laics: 17 diputats
  • Independents: 11 diputats

 

A la política libanesa, concretament entre els partits tradicionals, no existeixen aliances i enemistats permanents: després de les eleccions, les tensions preelectorals acostumen a desaparèixer sota el famós eslògan de la “unitat nacional”. Així, les forces confessionals acaben ajuntant les seves forces amb l’objectiu d’impedir canvis reals i la voluntat de perpetuar un sistema corrupte, una oligarquia política i financera i el sotmetiment a les condicions del Banc Mundial.

La novetat és aquest cop la irrupció al parlament d’un bloc d’esquerra, laica i progressista, que té com a propòsit introduir una transformació radical i establir un estat laic i democràtic que aposti per la justícia social.

Aquest bloc es troba, per tant, davant del repte d’aconseguir crear i consolidar un grup unit capaç de formular propostes que serveixin per millorar les condicions de vida de la gent.

Ghassan Saliba
President de l’Associació Catalunya-Líban

(imatge de portada: AFP)