El Líban

El Líban és un estat de l’Orient Mitjà, limitat a l’oest per la Mediterrània, al nord i a l’est per Síria i al sud per la Palestina ocupada; la capital és Beirut.

Té una població d’uns 4,3 milions d’habitants en una superfície de només 10.452 km2 (és el país més densament poblat de la regió). Dues cadenes de muntanyes el travessen de punta a punta: la cadena occidental, que fa front amb la línia de la costa marítima, presenta molta vegetació i arriba fins a 3.030 metres d’alçada. La cadena oriental és més seca i entre ambdues s’hi troba la vall de la Bekaa.

 

La població és gairebé totalment semita: el 92% és àrab, el 4,9% armènia i el 2,9% restant pertany a altres ètnies, com la siriana o la kurda. La llengua oficial és l’àrab, però l’anglès i el francès són molt utilitzats (el francès continua sent la segona llengua oficial del país). Quant a la religió, al Líban hi conviuen 18 religions reconegudes per l’Estat .

 

El sistema polític és parlamentari i es fonamenta en un repartiment confessional del poder imposat pel colonialisme francès: el president de la República ha de ser cristià maronita; el president del Govern, musulmà sunnita i el president del Parlament, musulmà xiïta. Des de 1989, després dels acords de Taif, que van posar fi a la guerra civil iniciada el 1975, es planteja de forma transitòria la distribució del parlament al 50% entre cristians i musulmans, amb l’objectiu d’avançar en la línia de l’eliminació d’aquest repartiment confessional polític.

Al Líban hi ha 15 estatuts personals (pràcticament cada religió té el seu propi estatut). Els partits laics i progressistes i, de manera especial, les organitzacions feministes han reivindicat sempre la laïcitat de l’Estat i la creació d’un estatut personal unificat.

 

Al llarg de la història, el país s’ha vist sotmès a diverses dominacions, incloent l’assíria, la babilònia, la persa, la grega, la romana, l’àrab, l’otomana i la francesa. Aquesta mescla de civilitzacions confereixen al país un alt interès des del punt de vista històric, arqueològic i artístic. S’hi poden trobar runes i restes de totes les civilitzacions antigues i ciutats patrimoni com Tir, Byblos, Sidon, Baalbek o Trípoli.

 

Donada la seva ubicació geogràfica, es tracta d’una zona caracteritzada per una elevada inestabilitat política i social, que ha patit i pateix guerres i conflictes interns o externs, com les invasions de l’exercit israelià dels anys 1978 i 1982. De fet, actualment una petita franja del Líban (Shebaa i Kaferchuba)continua ocupada per Israel. Pels mateixos motius, ha sigut tradicionalment un país d’acollida i refugi: hi viuen uns 500.000 refugiats palestins, 100 refugiats iraquians, milers de kurds i, recentment arran del conflicte a Síria, prop de 2.000.000 de persones refugiades sirianes.

 

Paral·lelament, els libanesos i les libaneses han emigrat en una gran proporció: més de 10 milions viuen en aquests moments fora de les fronteres del país, distribuïts al llarg dels cinc continents.